Diversitat Montitxelvo

Diversitat afectivosexual i de gènere

L'exposició de Montitxelvo, ampliada: la història que no es contava, cinc referents valencians i els llocs on trobar suport.

Comença a llegir Necessite ajuda

Casa de la Cultura25 de setembre de 2026Amb Elena P. Barth

Finals dels setanta. «Queremos que nos dejen en paz.»

Set lletres, moltes maneres de ser

Les persones vivim i expressem la nostra identitat de moltes maneres diferents. La diversitat afectivosexual i de gènere forma part de la realitat humana i ha existit en totes les cultures i èpoques de la història.

L'acrònim LGTBIQ+ reuneix identitats i orientacions diferents. Toca cada lletra per saber què vol dir.

L

Lesbianes

Dones que senten atracció afectiva i sexual per altres dones.

Sexe assignat

El que s'anota en nàixer a partir del cos: home, dona o intersexual.

Identitat de gènere

Com se sent cada persona: dona, home, no binària. Només ho sap ella.

Expressió de gènere

Com es mostra al món: roba, veu, gestos. Pot canviar segons el dia.

Orientació

Cap a qui sent atracció: lesbiana, gai, bisexual, heterosexual, asexual.

Hui, molts drets són una realitat gràcies a les persones que van lluitar abans.

Reconéixer la diversitat ajuda a construir espais més inclusius, segurs i igualitaris per a totes les persones.

Durant molts anys, les persones LGTBIQ+ van haver de viure en silenci per por a la discriminació, la persecució o la violència. A Espanya, especialment durant el franquisme, moltes persones van ser castigades simplement per estimar o expressar-se de manera diferent.

Malgrat això, el col·lectiu va començar a organitzar-se i a reivindicar drets, llibertat i visibilitat. Les manifestacions, les associacions i l'activisme social van ser claus per aconseguir avanços importants.

Mite o realitat? Toca i ho descobreixes

Quan ser diferent era motiu de càstig

Durant gran part del segle XX, moltes persones homosexuals i trans van ser perseguides, marginades i castigades per les lleis i per la societat.

En 1954, la dictadura franquista va modificar la Llei de Vagos y Maleantes per incloure les persones homosexuals. Aquesta llei permetia vigilància policial, detencions, internaments, expulsions i «reeducació» forçosa.

Més endavant, la repressió va continuar amb la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1970), que considerava l'homosexualitat una conducta perillosa. Moltes persones van viure amagades per por al rebuig, la violència o la presó.

Recordar aquesta història és necessari per entendre la importància dels drets i llibertats actuals.

Barcelona, 1977
Contra la Llei de Perillositat
Front d'Alliberament de Castella
València orgullosa
Drets trans, hui

Com funcionava la repressió

La Ley de Vagos y Maleantes era de 1933 i no castigava delictes, sinó «estats perillosos». En 1954 el franquisme hi va afegir «los homosexuales»: no calia haver fet res, només ser-ho. Les persones detingudes podien ser internades en «establiments de treball», com la colònia agrícola de Tefía (Fuerteventura), i després expulsades del seu lloc de residència.

La Llei de Perillositat i Rehabilitació Social de 1970 va mantindre la persecució i hi va afegir la «rehabilitació»: presons especials a Badajoz i Huelva i tractaments per «curar» l'homosexualitat. S'estima que al voltant de 5.000 persones van passar per fitxes policials, judicis o presó per aquestes lleis. A més, l'article d'«escàndol públic» del Codi Penal, vigent fins a 1988, servia per castigar qualsevol mostra d'afecte.

En 2009 l'Estat va reconéixer per primera vegada una indemnització a les persones que havien estat empresonades per la seua orientació o identitat.

Dates clau en la lluita

De la plaça del Mercat de 1460 a la Casa de la Cultura de Montitxelvo. Obri cada fita per llegir-ne més.

Les sis dates dels panellsMés fites

  1. 1460
    ValènciaExecució de Margarida Borràs

    El 28 de juliol de 1460 Margarida Borràs és executada a la plaça del Mercat per viure com a dona. És el primer cas documentat d'una persona trans a València. Llig la seua història.

  2. 1954
    EspanyaLa Llei de Vagos y Maleantes inclou els homosexuals

    La dictadura afegeix les persones homosexuals a una llei pensada per a «estats perillosos». Comença la persecució legal sistemàtica.

  3. 1969
    Nova YorkRevolta de Stonewall

    La nit del 28 de juny, la clientela del bar Stonewall Inn es revolta contra una batuda policial. Es considera l'inici del moviment modern pels drets LGTBIQ+ i l'origen del Dia de l'Orgull.

  4. 1970
    EspanyaLlei de Perillositat i Rehabilitació Social

    Substitueix la de Vagos y Maleantes i considera l'homosexualitat una conducta perillosa que cal «rehabilitar».

  5. 1977
    BarcelonaPrimera manifestació LGTBIQ+ a Espanya

    El 26 de juny de 1977, unes 4.000 persones es manifesten a les Rambles convocades pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya. La policia la dissol a trets de pilotes de goma.

  6. 1979
    ValènciaDespenalització i primer Orgull valencià

    En gener de 1979 l'homosexualitat deixa de ser una conducta perillosa segons la llei. Eixe mateix juny, el Moviment d'Alliberament Sexual del País Valencià convoca la primera manifestació de l'Orgull a València, amb milers de persones pel centre de la ciutat.

  7. 1986
    ValènciaNaix el Col·lectiu Lambda

    El 25 de setembre de 1986 es constitueix Lambda, que hui continua sent l'associació LGTBIQ+ de referència al País Valencià. Com contactar-hi.

  8. 1988
    EspanyaFi del delicte d'«escàndol públic»

    Es deroga l'article del Codi Penal que servia per castigar mostres d'afecte entre persones del mateix sexe.

  9. 1990
    OMSL'homosexualitat deixa de ser una malaltia

    El 17 de maig de 1990 l'Assemblea de l'Organització Mundial de la Salut l'elimina de la classificació internacional de malalties. Per això el 17 de maig és el Dia contra la LGTBIfòbia.

  10. 2005
    EspanyaMatrimoni igualitari

    El 3 de juliol de 2005 entra en vigor la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Espanya és el tercer país del món a aprovar-lo.

  11. 2007
    EspanyaLlei d'identitat de gènere

    Permet canviar el nom i el sexe al DNI sense cirurgia, però encara exigeix un diagnòstic mèdic i dos anys de tractament.

  12. 2017
    País ValenciàLlei trans valenciana i primer regidor trans

    La Llei 8/2017 reconeix el dret a la identitat i l'expressió de gènere. Eixe any Guillem Montoro, d'Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida), es convertia en el primer regidor obertament trans d'Espanya.

  13. 2018
    País ValenciàLlei valenciana d'igualtat LGTBI

    La Llei 23/2018 garanteix drets en educació, sanitat i treball, i prohibeix les teràpies de conversió al territori valencià.

  14. 2023
    EspanyaLlei trans estatal

    La Llei 4/2023, del 28 de febrer, permet l'autodeterminació de gènere al registre a partir dels 16 anys sense informes mèdics, i prohibeix les teràpies de conversió i les cirurgies a criatures intersexuals sense consentiment.

  15. 2026
    MontitxelvoExposició per la diversitat

    El 25 de setembre de 2026 Montitxelvo inaugura aquesta exposició a la Casa de la Cultura. Veure l'exposició.

Referents LGTBIQ+ valencians

Cinc persones de territori valencià, de 1460 a hui. Tria per on començar.

Margarida Borràs

Mallorca, segle XV. València, 28 de juliol de 1460

Margarida Borràs és considerada la primera dona trans documentada de la història de València. Va viure al segle XV i va ser executada públicament a la plaça del Mercat l'any 1460 per expressar la seua identitat de gènere i vestir-se com una dona. Actualment és una icona per a la defensa dels drets LGTBIQ+ a València.

Batejada amb el nom de Miquel i filla, probablement, d'un notari mallorquí, va viure a València com a Margarida. L'única crònica de l'època, el dietari del capellà Melcior Miralles, explica que l'havien vista «vestida com a dona» en moltes cases de la ciutat. Va ser detinguda, torturada i penjada.

La seua història es va recuperar a mitjan anys noranta gràcies a l'historiador Vicent Josep Escartí. Des de 2002 els premis anuals del Col·lectiu Lambda porten el seu nom, en 2016 l'Ajuntament de València li va dedicar una plaça i en 2017 es va descobrir una placa a la plaça del Mercat, on va morir.

Florencio Pla Meseguer

Vallibona, 1917. Olocau, 2004

Va ser una persona intersexual que va créixer en un context de gran repressió social i moral durant el franquisme. En nàixer va ser inscrit com a Teresa, però al llarg de la seua vida es va identificar i va viure com a home. Després de patir humiliacions i persecució per part de la Guàrdia Civil, es va unir als maquis antifranquistes, convertint-se en una figura molt coneguda de la resistència armada contra la dictadura.

Conegut als Ports com «la Pastora», va treballar de pastor i jornaler a la Pobla de Benifassà. En 1949, després que la Guàrdia Civil matara el masover per a qui treballava, es va unir a la guerrilla de l'AGLA, i a la muntanya va adoptar definitivament una identitat masculina i el nom de Florencio.

Detingut a Andorra en 1960, va ser condemnat a mort per crims que sempre va negar; la pena es va commutar i va passar 17 anys a la presó fins a l'indult de 1977. En 1980 va canviar legalment el nom i va viure a Olocau fins a la seua mort. La premsa sensacionalista el va convertir en un «monstre». Novel·les com Donde nadie te encuentre (Premi Nadal 2011) i la pel·lícula Els mals noms li han tornat la dignitat.

Antonio Campos, La Margot

Bétera, 1948

Margot va ser una de les primeres dones trans visibles i conegudes de la ciutat de València durant el franquisme i la Transició. Es va convertir en una figura popular de la vida nocturna valenciana i en un símbol de resistència i supervivència en una època marcada per la repressió i la discriminació cap a les persones trans i homosexuals.

Antonio Campos Ramos va arribar a València des de Bétera als anys setanta i, animat per tres amics d'infantesa, va pujar a l'escenari de La Cetra, el primer local de la ciutat amb espectacle transformista cada nit. Des de 1977 les seues imitacions de Sara Montiel el van fer famós: el públic no sabia si veia un home o una dona, i eixa ambigüitat, en plena Llei de Perillositat Social, ja era un acte de valentia. La seua trajectòria s'ha recollit al documental La Margot, serio de día, coqueta de noche i el MuVIM li va dedicar l'exposició Trans(formar-se) en llibertat.

Allan Segura

Benidorm. Activista trans i treballador social

Allan Segura és un activista trans valencià i divulgador conegut pel seu treball en defensa dels drets de les persones trans i del col·lectiu LGTBIQ+. A través de xarxes socials, xarrades i espais educatius, comparteix la seua experiència personal per visibilitzar les realitats trans i combatre la discriminació.

Va estudiar Treball Social a la Universitat de València i amb vint anys ja coordinava el Grup d'Assessorament en Temes Trans (GATT) del Col·lectiu Lambda. En 2021 va ser el primer home trans a participar en el certamen Mr. Gay Pride España, representant València: una manera de portar la visibilitat trans a espais on no havia estat mai.

A les xarxes parla de transició, salut mental, esport i masculinitats des de la seua experiència, amb un to proper que connecta especialment amb la gent jove.

Jimena Amarillo

València, 2001. Cantant, compositora i productora

Cantant, compositora i productora valenciana nascuda a València l'any 2001. S'ha convertit en una de les veus joves més destacades de l'escena musical i en un referent lèsbic per a moltes persones joves gràcies a la naturalitat amb què parla de la seua identitat i experiències.

Es va donar a conéixer amb la cançó «Cafeliko» i va publicar el primer disc, Cómo decirte, mi amor, en 2021. Les seues lletres parlen d'amor entre dones sense eufemismes, i ella mateixa ho defensa: vol ser un referent perquè sent que en falten. El segon àlbum, La pena no es cómoda, repassa tres ruptures, i el tercer, Angélika, l'ha portada de gira per tot l'Estat.

Guillem Montoro

Aielo de Malferit, 1990

Veí de la Vall d'Albaida, a pocs quilòmetres de Montitxelvo. En 2017 va ser el primer regidor obertament trans d'Espanya, a l'Ajuntament d'Aielo de Malferit, i després va treballar en polítiques d'igualtat de la Generalitat.

Rampova

València. Artista i activista

Ànima del grup de cabaret Ploma 2, que des dels anys vuitanta va portar la sàtira i la reivindicació LGTBIQ+ als escenaris valencians. Un dels noms que recull el documental València, t'estime.

Col·lectiu Lambda

València, des de 1986

Quaranta anys d'activisme: de les primeres manifestacions de la Transició a serveis actuals d'atenció psicològica, jurídica i de salut. Organitza l'Orgull de València i els premis Margarida Borràs.

On trobar suport

Informació, acompanyament o simplement gent amb qui parlar. Els telèfons es copien amb un toc.

Generalitat Valenciana

Orienta

Oficines d'atenció integral a persones LGTBIQ+ i les seues famílies, amb professionals de l'àmbit social, psicològic i legal. Telèfon gratuït.

900 10 10 15

Associació, València

Lambda València

Entitat valenciana que treballa per la igualtat i ofereix informació, assessorament, activitats i suport a les persones LGTBIQ+. Avinguda del Primer de Maig, 55.

963 342 191lambdavalencia.org

Associació, la Vall d'Albaida

Vall Diversa

Associació comarcal que promou la visibilitat, la igualtat i la creació de xarxes LGTBIQ+ al territori. Va nàixer en 2022 a Benigànim, la primera de la comarca.

Com va nàixer

Ministeri d'Igualtat

Mapa estatal de recursos LGTBIQ+

Cercador d'associacions, serveis d'atenció i recursos LGTBIQ+ de tot l'Estat: més de 1.200 serveis per territori.

Obrir el mapa

Món rural

Plumas de Pueblo

Mapa col·laboratiu que visibilitza les persones i iniciatives LGTBIQ+ del món rural i ajuda a trencar estereotips sobre la vida als pobles: orgulls rurals, festivals, col·lectius.

Obrir el mapa

L'exposició a Montitxelvo

Els quatre panells que has llegit ací es van exposar junt amb la mostra fotogràfica «No tan yermo: existències queer al món rural», de la fotògrafa documental turolenca Elena P. Barth.

El seu treball dona visibilitat a les realitats LGTBIQ+ fora de les grans ciutats i qüestiona la idea que els pobles són espais tancats o poc acollidors per a la diversitat. Proposa mirar l'entorn rural com un lloc ple de possibilitats, xarxes, afectes i formes de vida.

OnCasa de la Cultura, carrer de Dalt, 20
QuanDivendres 25 de setembre de 2026, 19.00 h
ProgramaObertura, col·loqui amb l'artista i berenar
VisitableTot el cap de setmana

Als pobles també hi ha orgull